dilluns, de desembre 18, 2006
divendres, de desembre 15, 2006
Si no esquiem aquest any...
...ja vem esquiar l'any passat!!!
Esqui2005
Vídeo enviado por StevieStardust
Com sempre, la BSO del video és: "Shadow Stabing" del grup Cakedins de l'àlbum Comfort Eagle
dimarts, de desembre 12, 2006
Si tu no decides...
Caminant pel passadís de metro més llarg del món vaig veure un cartell que prohibia pintar a les parets. Vaig aixecar la mirada fins al final del llarg camí pensant en el que m'esperava i vaig veure que al sostre hi havia alguna cosa.
"Si no em deixen pintar a les parets, pintaré al sostre..." devia pensar l'artista que en aquell moment, sabia que amb el que estava fent, faria que el passadís més llarg fos el més distret i més literari de tots.
Una a una, cada viga del sostre tenia una frase escrita, davant, darrera, davant, darrera, tant que ho poguessis llegir des d'un sentit o des d'un altre.
Poc a poc i embadalit mirant al sostre, anava avançant i llegint, devorant les bigues amb els ulls i la lectura que m'oferia..." Per això si que val la pena pintar les parets!" vaig pensar, i crec que tothom que em veia mirar amunt i no s'havia adonat del que hi havia fins veure'm, ho va pensar.
En arribar al final del passadís, vaig trobar a faltar alguna cosa. una sensació de les que poques vegades t'arriben, i que et fa pensar " M'encanta!" i somrius, i continues caminant mentre xiules, perquè, quan xiules, vol dir que estàs content de debò.
Encantat d'haver caminat pel llarg passadís, tot llegint:
"Apòcrif. Gabriel García Márquez.
Infelizmente me estaré durmiendo
Porque cuando me guarden dentro de esa maleta
No habrán de servir
podido aprender, que de realmente de mucho
Ayudarle a levantarse. Son tantas las cosas que he
A mirar a otro hacia abajo, cuando ha de
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho
Por primera vez, el dedo del padre, lo tiene atrapado siempre
pequeño puño
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su
Felicidad está en la forma de subir la escarpada
Quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera
Si no con el olvido. He aprendido que todo el mundo
Muerte no llega con la vejez
A los viejos les enseñaría que la
El sólo aprendiese a volar
Al niño le daría alas pero le diría que
¡sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse!
Están al pensar que dejar de enamorarse cuando envejecen
A los hombres les probaría cuan equivocados
Que la quiero
Que quiero
No dejaría pasar un solo día sin decirle a la gente
De un buen helado de chocolate
Los demás hablan: como disfrutaría
Dormiría poco, soñaría más, escucharía cuando
Si no por lo que significan
Daría valor a todas las cosas no por lo que valen
Pero en definitiva pensaría todo lo que digo
Posiblemente no diría todo lo que pienso
De trapo y me regalara un trozo de vida
De que soy una marioneta
Si por un instante Dios se olvidara
La Marioneta"
Despres de tot, ens creiem tot el que veiem, encara que no sapiguem si és cert o no. Ara per ara, m'ha desil·lusionat saber que aquest relat no és de Garcia Marquez, però ben pensat, no m'agrada per que sigui d'ell, sino pel que em va fer sentir quan el vaig llegir. A l'artista que el va fer, es digui Garcia Marquez, o es digui Johnny Welch, va ajudar a fer de Barcelona un lloc que m'encanta.